Orígens de la Fundació Puig i Cunyer
Text extret del llibre “Cent anys d’escola. Del Col·legi d’Orfes al Col·legi del Roser.” Editat per l’agrupació d’Antics Alumnes del Col·legi de Sant Julià de Vilatorta, el 25 de juliol de 1997, data del centenari de la inauguració del Col·legi.
La Fundació Puig i Cunyer
No se sap massa cosa sobre com i quan, el senyor Puig i Cuñer va tenir la idea de fundar una granja escola per a orfes pobres. Les informacions de què es disposa permeten suposar que la seva decisió es va concretar durant un procés de reflexió, del qual en va fer confident el seu cunyat, el senyor Francesc de Paula Benessat i Folch, que estava casat amb Magdalena Puig i Cuñer.
El matrimoni vivia en una casa de Sant Julià, on el fundador va viure els seus últims anys de vida i on va consolidar una relació de gran afecte i d’absoluta confiança amb el seu cunyat.
En el butlletí interior informatiu núm. 42 de l’Agrupació d’Antics Alumnes, corresponent al primer semestre de 1984, un col·labora dor anònim explica que el projecte inicial de la granja escola, del qual no hi ha cap prova documental, tindria dues seus físiques durant nou mesos l’any: la fonda Ca la Manyana i l’Hotel Pizà. Els tres mesos restants -juliol, agost i setembre- aquestes seus continuarien les seves funcions com a hostals per atendre els estiuejants. Els beneficis obtinguts s’afegirien a les rendes d’un llegat dipositat al Banc d’Espanya i als lloguers d’alguns xalets, i això seria suficient per mantenir la futura institució.
En tot cas, no hi ha cap document que reflecteixi millor les intencions finals del fundador que el seu testament. El senyor Puig i Cuñer hi manifestava, en data 15 d’abril de 1890, la seva voluntat de fundar un Patronat amb totes les accions del Banc d’Espanya que tingués en el moment de la seva mort. Els seus productes o dividends es destinarien a la construcció d’un col·legi amb el nom de Colegio de Huérfanos Pobres a les dues grans cases que posseïa a Sant Julià de Vilatorta. La institució admetria, com a molt, 60 orfes de pares pobres, d’entre 10 i 14 anys d’edat, i en el cas que no en fossin prou, se n’admetria de qualsevol altra edat. Tindrien preferència els qui es volguessin dedicar a l’agricultura. Amb aquesta finalitat, va destinar 20.000 pessetes anuals per al manteniment d’aquest col·legi . En el seu testament va establir que hi haguessin dos professors per ensenyar a llegir, a escriure, aritmètica, gramàtica castellana, dibuix i geografia, per explicar l’agricultura i practicar-la, si el clima i el terreny ho permetien, i llegir i comentar un article del Codi penal, com a mínim dues vegades la setmana.
El 23 de maig de 1894, en compliment de la voluntat del senyor Puig i Cuñer i d’acord amb la normativa legal aleshores vigent, els seus marmessors testamentaris van procedir a escripturar els Estatuts del Col·legi d’Orfes Pobres, davant el senyor Adelfo Fochs i Ventats, notari de l’Il·lustre Col·legi de Barcelona.
En l’escriptura es pot llegir:
“[ … ] dominado D. José Puig por sus generosos sentimientos [ … ] intentó en los últimos años de su vida el establecer ya en San Julián de Vilatorta el Colegio de huérfanos pobres, pero al traducir a la práctica su pensamiento, tropezó con dificultades que le obligaran a comunicar de palabra y en repetidas ocasiones a su hermano político D. Francisco de Paula Benessat con quien vivía, diversas manifestaciones encaminadas a que después de su muerte se practicase todo lo necesario para llevar adelante su caritativa propósito, dandole instrucciones y amplias facultades para conseguirlo; [ … ].”
En aquell moment, el senyor Benessat va comunicar als altres marmessors que, “si bé la fundació del Patronat i del Col·legi d’orfes pobres era factible, en canvi, era del tot impossible portar-la a terme si es seguia el context literal del testament”.
Tal corn consta a l’escriptura, els presents van concordar que:
“siendo el ánimo de éste [el senyor Puig i Cuñer] principalmente la creación y desarrollo del Colegio de huérfanos para lo cual destinaba ya los intereses de las acciones del Banco de España, podían también dedicarse a este objeto los productos de las casas del testador sitas en Vilatorta que se alquilan durante Julio, Agosto y Setiembre a familias forasteras, con lo cual se conseguiría que los huérfanos no debiesen dejar el Colegio durante dicho trimestre; que estos mismos forasteros ante el espectáculo de la institución tan provechosa al país y a las clases pobres, fomentasen con donativos o mandas este mismo colegio y sobre todo que estableciendo de planta nueva dicho asilo, podría adoptarse un plan más completo con ventajas para los alumnos, para la enseñanza y aun para la explotación de todos los terrenos, así de los que hoy existen como de los que puedan adquirirse en lo sucesivo”.
I de forma coherent amb el que havien concordat, després s’hi exposaven les raons que van portar els marmessors a la idea definitiva del Patronat i del Col·legi, i que va quedar fidelment reflectida en els Estatuts que aquell dia van ser escripturats.
Aquests Estatuts van ser modificats posteriorment. Les primeres modificacions van ser aprovades pel Patronat en la sessió de 17 de juny de 1911, amb la finalitat d’adaptar-los tant com fos possible al que establia la Reial ordre de 20 de setembre de 1910. El Ministeri de Governació els va aprovar per un Reial decret de 18 de maig de 1918. El 13 de juny de 1966 es va produir una altra modificació, que va tenir conseqüències molt importants per a la vida i la gestió del Col·legi.
Gairebé vint anys després, el 21 de novembre de 1985, el Patronat va modificar novament els Estatuts, que van ser aprovats per la Generalitat el 29 de novembre de 1986.
L’última modificació dels Estatuts de la Fundació Privada Puig i Cuñer va tenir lloc el 19 de març de 1992, i va ser aprovada el 3 de febrer de 1993 per la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques de la Conselleria de Justícia de la Generalitat.
Nota de salvemelroser.cat
Cal apuntar que aquest text fa referència als primers 100 anys de l’escola, des d’aleshores i fins a l’actualitat els Estatuts han sofert altres modificacions per anar adaptant-se a les lleis vigents en cada moment.
Podeu consultar els Estatuts actuals aquí.